L ofici d sargaire . A Vimbodí, els sargaires, eren aquelles persones q van fer créixer el seu art i el seu ofici al voltant dels forns d vidre. Per a qui no ho sàpiga, Vimbodí és un poble d tradició vidriera, en el q en els seus moments àlgids va tenir fins a cinc forns d vidre, en els q s elaboraven, bàsicament, garrafes "damajuanes" . Moltes d aquetes garrafes es vestien amb sarga per tal d protegir-les i fer-les més fàcilment transportables. Així q al voltant dels forns es desenvolupava una nova activitat en la q uns recollien la sarga i uns altres la treballaven. Un dia, ara ja fa molts anys, m explicava una dona q hi va treballar q mentres els homes feien el vestit d la garrafa, les dones en vestien el coll, pq éra més laboriós i les mans d les dones ho feien més pulit . Els anys passen, el món canvia, la societat va mutant i amb ella les seves necessitats. Avui en dia ja són pocs els q utilitzen les "Damajuana", i molts d ells és per a fer bonic, però podem aprofitar els coneixements i les pràctiques q durant centenars d anys han acompanyat, d manera sostenible i equilibrada als nostres avantpassats per crear alternatives a problemes mediambientals actuals . En una societat cada vegada més individualista, on la cultura del usar i llençar és a l ordre del dia (pq no ens enganyem, q tu reciclis i reutilitzis, no vol dir q una majoria social ho faci, i menos encara les grans empreses, sinó no estaria el món a ple d plàstics) utilitzar materials reciclables, com el vidre, i biodegradable, com les fibres vegetals, és molt més q un acte d responsabilitat, és un punt d resistència a aquet sistema q ens han imposat . Tornar als origens no significa tornar a la prehistòria, sinó q aprofitem i recuperem, en la major part possible, aquets coneixements q ens han permès viure en equilibri amb el territori