Aqueta fotografia no és d enguany, en fa quatre, d quan vem començar a plantar per tancar el cilce dels cistells q faig. D quan no hi cabia la possibilitat d q el pou s assequés

.

Me la miro i no puc evitar recordar el dolor q tenia als peus per haver d estar plantant amb botes d aigua pq teniem el troç inundat... I la il·lusió i satisfacció quan ho vem tenir fet!

.

Des d llavors cada any hem ampliat la plantació d vimeteres i hem replantat les baixes... Però d les q vem replantar i plantar d noves varietats, l any passat, no hi ha una sola estaca q hagi sobreviscut a la sequera ni a les altes temperatures d l estiu. El pou sec i tirant d cubes d aigua, ens han fet replantejar seriosament la viabilitat d aqueta branca del projecte

.

Enguany no replantatem, ni tornarem a provar d plantar noves varietats. És realment trist veure com l esforç no ha servit, com les plantes pateixen i no aconsegueixen ni treure suficient arrel com per q no es cremin a l estiu

.

I és q treballar la terra té els seus riscos i actualment poc rendiment. Les plantes tenen set, els camps estan rostits

.

Desitjo q aquet nou any ens porti aigua i pluges a mil. Q si pot ser q plogui bé, però si més no, q plogui